Polítiques de desenvolupament

La Unió Europea és l'associació econòmica i política de vint-i-vuit estats europeus independents. La Unió Europea té tres àrees de responsabilitat, conegudes com els "tres pilars". Les polítiques de la Comunitat Europea que la va antecedir conforma el primer pilar; el segon pilar és la política exterior i de seguretat comuna; el tercer pilar són els afers interiors i de justícia i consisteix en la cooperació policial i judicial en els afers criminals.

Institucions de la Unió Europea

Les Institucions de la Unió Europea (UE) són els organismes polítics i institucions en els quals els estats membres deleguen part dels seus poders i sobirania. Amb això es busca que determinades decisions i actuacions institucionals provinguin d'òrgans de caràcter supranacional, la voluntat del qual s'aplica en el conjunt d'estats membre, desapoderant així als òrgans propis de cada país.

1992: El tractat de Maastricht

La creació d'una moneda única per a Europa es va convertir en un objectiu oficial el 1969. Tanmateix, no va ser sinó fins a la signatura del Tractat de Maastricht el 1993 que els estats membres van obligar-se a creEl Tractat de Maastricht és el nom amb què es coneix el Tractat de la Unió Europea (el nom ve donat per la ciutat neerlandesa de Maastricht, i on es duren a terme les negociacions finals durant el mes de desembre de 1991). Fou un acord signat el 7 de febrer de 1992 pels membres de la Comunitat Europea (CE). Entrà en vigor l'1 de novembre de 1993 i portà a la creació de la Unió Europea que en endavant substituí a la CE i fou el resultat de la resolució separada de diverses negociacions en temes d'unió monetària i política.

UNIO EUROPEA

La Unió Europea (o la UE) és la unió econòmica i política de vint-i-vuit estats independents,localitzats majoritàriament a Europa. Es va establir en el Tractat de Maastricht l'1 de novembre de 1993, sobre els fonaments de la preexistent Comunitat Econòmica Europea. L'últim tractat que va modificar la base constitucional de la Unió Europea va ser el Tractat de Lisboa, el 2009. Amb gairebé 500 milions d'habitants, la Unió Europea genera aproximadament el 30% del producte interior mundial nominal.

UNIO MONETARIA

La creació d'una moneda única per a Europa es va convertir en un objectiu oficial el 1969. Tanmateix, no va ser sinó fins a la signatura del Tractat de Maastricht el 1993 que els estats membres van obligar-se a crear una unió monetària, a tot tardar, l'1 de gener de 1999.

ESPAI SCHENGEN

L'espai Schengen és un espai creat el 1995 per l'acord de Schengen per suprimir les fronteres comunes entre els estats integrants i establir controls comuns a les fronteres exteriors d'aquests països. En la pràctica, l'espai Schengen funciona en termes migratoris com un sol país.  

ar una unió monetària, a tot tardar, l'1 de gener de 1999.

ESPAI SCHENGEN

L'espai Schengen és un espai creat el 1995 per l'acord de Schengen per suprimir les fronteres comunes entre els estats integrants i establir controls comuns a les fronteres exteriors d'aquests països. En la pràctica, l'espai Schengen funciona en termes migratoris com un sol país.

CEE

CEE
La Comunitat Econòmica Europea (CEE) fou una organització internacional creada pel tractat de Roma del 1957 (en vigor des del 1958) amb la finalitat de crear unes tarifes i mercats comuns, elaborar una política conjunta per a l'agricultura, per al moviment de mà d'obra i els transports i fundar institucions comunes per al desenvolupament econòmic. Els estats signataris foren Bèlgica, França, Països Baixos, la República Federal d'Alemanya, Itàlia i Luxemburg. L'organització fou absorbida per la Unió Europea (UE) l'any 2009 en virtut del Tractat de Lisboa de 2007.

Mapes Unio Europea

Tractat de Roma

TRACTAT DE ROMA

Els Tractats de Roma , on en singular Tractat de Roma , és el nom paper qual és conèixen 2 Tractats :

Tractat Constitutiu de la Comunitat Econòmica Europea ( CEE )
Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica ( CEEA o Euratom )
Generalment el nom de Tractat de Roma ( en singular ) és Donat a Tractat constitutiu de la CEE , Mentre que el nom en plural és refereix ALS 2 Tractats . Aquests tractas forenses signats a la ciutat de Roma el 25 de març de 1957 per part de la República Federal Alemanya, França , Itàlia i a els 3 Països del Benelux ( Bèlgica , Països Baixos i Luxemburg ) . Entrà en vigor l' 1 de gener de 1958 .

Juntament amb el Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer ( CECA ) conformin a els 3 " Tractats constitutius " de les Comunitats Europees .

Com. Europea del carbó i l’acer

EUROPEA DEL CARBÓ I L'ACER

La Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA) fou 1 Organització econòmica internacional, la primera de caràcter supranacional, i que està considerada com l'origen de l'actual Unió Europea (UE).

Fou creada paper Tractat de París de 1951, Signat en AQUESTA ciutat el 18 d'abril d'aquells i aquelles any, per part dels Governs de la República Federal d'Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos. La Seva Seu es situa a la ciutat de Luxemburg.

L'any 1969 és va fusionar amb Dues Institucions més, la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (Euratom), formant AIXÍ MATEIX el que és conegué amb el nom de Comunitats Europees. La CECA va continuar existint com a part integrant d'AQUESTA nova Organització supranacional, ha que els Comunitats és van convertir en part de la Unió Europea, el Tractat de París però va expirar l'any 2002. La CECA no va ser reemplaçada per cap Altra Organització sinó que els Seves activitats i recursos van ser absorbits per la Comunitat Europea.

Benelux

BENELUX
Benelux designa la unión aduanera y económica de Bélgica, los Países Bajos y Luxemburgo. También indica la antigua región comprendida por los países que formaron el Reino de los Países Bajos.

Bandera

Escudo

Orígens fins Maastricht

DECLARACIÓ DE SCHUMANN
La Declaració Schuman és el títol amb el qual informalment és Coneix el discurs pronunciat paper Ministre d'Afers Exteriors francèsRobert Schuman el 9 de maig de 1950 .
A la pronunciació de este discurs -tal com ho reconeix oficialment la Unió Europea ( UE ) - és va donar el primer pas per a la formació d' AQUESTA Organització supraestatal , en proposar que el carbó i l' acer d'Alemanya i França (i de Tots aquells Països que volguessin adherir - s'hi ) es sotmetessin a una administració conjunta.

Orígens fins Maastricht

FINALS DE LA 2GM

Van tenir lloc entre finals d'abril i principis de maig de 1945, que acaba amb la rendició alemanya el 7 de maig de 1945.

Suïcidi d'Hitler i caiguda de Berlín

En les últimes hores de la batalla de Berlín, en la tarda del 30 d'abril de 1945, el canceller alemany Adolf Hitler es va suïcidar al seu búnquer de la Cancelleria del Reich a Berlín al costat d'Eva Braun, entenent que la guerra ja estava perduda per el Tercer Reich i desitjant no ser capturat per les tropes soviètiques que avançaven sobre la capital alemanya.

En el seu últim testament, Hitler va nomenar als seus successors: l'almirall Karl Dönitz com el nou Reichspräsident (President d'Alemanya) i el ministre de Propaganda Joseph Goebbels com el nou Reichskanzler. No obstant això, Goebbels es va suïcidar amb la seva dona a Berlín en el matí de l'1 de maig, deixant a l'almirall Dönitz orquestrar les negociacions de rendició.

El 30 d'abril l'almirall Dönitz no es trobava a Berlín sinó a Plön, des d'on es traslladaria per formar el seu nou govern al petit port de Flensburg, prop de la frontera danesa a la vora del Bàltic, en el qual s'havia instal·lat l'última caserna general de la marina de guerra alemanya. Assabentat de la mort de Hitler, Dönitz va nomenar el diplomàtic Schwerin von Krosigk com a nou Reichskanzler, amb autoritat sobre les zones d'Alemanya on encara no havien entrat aliats o soviètic.Camps de concentració i refugiats de la Segona Guerra Mundial. <b>                     Camps de concentració i refugiats de la Segona Guerra Mundial                                    En els últims mesos de la guerra i immediatament després, els soldats aliats van descobrir incomptables camps de concentració i altres locaciones que havien estat usades pels nazis per tancar i exterminar a unes 12 milions de persones. El grup més gran representat en aquesta xifra eren els jueus (la meitat del total segons els Judicis de Nuremberg), però els gitanos, eslaus, protestants, homosexuals i diverses minories i persones discapacitades, així com també enemics polítics del règim nazi (particularment comunistes ) formaven la resta. El més conegut d'aquests camps és el camp d'extermini d'Auschwitz, en la qual van morir 2 milions de presoners.

Al maig i juny de 1945, milers de refugiats de Iugoslàvia i la Unió Soviètica van ser acorralats pels Aliats occidentals a Àustria i lliurats als soviètics i iugoslaus en l'Operació Keelhaul. Els soviètics i iugoslaus van executar o van deportar a molts d'ells (un exemple clar és la massacre de Bleiburg) La també derrotada Finlàndia i Suècia es van sentir compelidas a extradir refugiats ingrios i bàltics de similar manera, alguns dels quals es van suïcidar abans de ser extradits

LA UNIÓ EUROPEA (INDEX)

1. Orígens fins Maastricht

• Procés:
1. Finals 2GM
2. Declaració Schumann
3. Benelux
4. Com. Europea del carbó i l’hacer
5. Tractat de Roma
6. CEE
• Els mapes

1. 1992: El tractat de Maastricht
• Unió Europea
• Unió Monetària ( Eurozona)
• Espai Schengen

MAPES

1. Institucions

1. Polítiques de desenvolupament